CARTA OBERTA ALS VEÏNS/ES DE VINARÒS

Com ja sabreu la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha manifestat, reiteradament, la seua oposició al projecte “Castor” d’emmagatzematge de gas natural, perquè creiem que causarà la ruïna de l’economia de moltes famílies que viuen de la pesca, del comerç, del turisme i de l’agricultura, i provocarà greus perjudicis per als sectors econòmics del nostre territori.
Des de l’Equip de Govern de l’Ajuntament de Vinaròs s’ha estat donant, sobretot per part del tàndem format pels partits PSPV-PSOE i PVI, una falsa imatge d’unitat en la defensa a ultrança d’aquest lesiu projecte gasístic, amb la construcció d’un polígon industrial que “concentrarà” totes les indústries contaminants que cap altre municipi voldria aprop seu. Paradoxalment, el mateix Javier Balada Ortega, en representació del PARTIT DE VINARÒS INDEPENDENT, presentà l’11/01/2008 davant la Dirección General de Política Energética y Minas del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, una sèrie d’al·legacions contra el parc eòlic, que fan referència expressa al projecte “Castor” i que reproduïm aquí:

- En ningún momento debe olvidarse la existencia del Proyecto Castor en la Zona, que conllevará limitaciones a la actividad pesquera.
- (…/…) y cuando ya esta industria casi viene obligada a soportar las restricciones y limitaciones que impondrá la inmediata construcción del Proyecto Castor.
- Y en este supuesto, de existencia de pozos en la zona, nos preguntamos si es posible la ejecución de las obras de un parque eólico sobre una superficie minada de sondeos o pozos.
- Respecto a la pesca, y ello referido al aprovisionamiento de productos locales del mar por los restaurantes de Vinaròs, ya de inmediato sufrirá una caída el mercado por las obras del proyecto Castor.
- Las centrales nucleares de Ascó, se hallan – en línea recta – a unos 60 km. Las centrales de Vandellós – hoy solo Vandellos II – está a escasos 45 km. La idea de que en cualquier momento se puede producir una fuga en esas centrales, provoca inseguridad en el ánimo ciudadano.
- La ejecución del Proyecto Castor, determina ya una reducción de la actividad pesquera.
- Asimismo, la falta de cientificidad del Informe, y las dudas que se plantean sobre la turbiedad de las aguas, nos llevan a su no aceptación por el riesgo que pueden llevar sobre la calidad de nuestras playas.
- El inicio de las obras del nuevo puerto de Vinaròs (…/…) entorpecería aun más los accesos al puerto, donde, se supone, se han de realizar las operaciones tierra-agua, ya que el mismo puerto sirve de base para las obras tierra-agua del Proyecto Castor.
- Entendemos, es de justicia y solidaridad, que una sociedad que a media distancia teme por un cataclismo nuclear, y que ahora va asumiendo la presencia de un depósito subterráneo marino de gas ante sus aguas y una factoría en tierra, no merece ser inquietada (…/…).

Per tot això, creiem que la població de Vinaròs ha de conèixer aquest doble llenguatge dels seus representants al govern municipal. Des d’aquí demanem la vostra col·laboració per tal que no se’ns impose allò que el mateix Partit de Vinaròs Independent assegura que serà perjudicial, especialment per al turisme, l’agricultura, la pesca i el comerç de la ciutat en general.

PERQUÈ TOTS HI TENIM A PERDRE I ENS HI JUGUEM MOLT!

Xerrada Col.loqui 31/05/2008

10 RAONS PER REBUTJAR EL PROJECTE “CASTOR”

1. LA MILLOR MANERA DE COMBATRE LA CONTAMINACIÓ ÉS NO PRODUIR-LA.

2. LA MILLOR MANERA D’EVITAR L’IMPACTE AMBIENTAL, ÉS LA REDUCCIÓ DE LES EMISSIONS CONTAMINANTS A L’ATMOSFERA.

3. LA MILLOR MANERA DE “GUANYAR” EN QUALITAT DE VIDA ÉS NO “PERDRE” EN RECURSOS NATURALS.

4. LA MILLOR MANERA DE GARANTIR UN “FUTUR NET” ÉS “INVERTIR” EN ENERGIES RENOVABLES I EN POLÍTIQUES D’ESTALVI.

5. LA MILLOR MANERA DE PROTEGIR LA SALUT ÉS NO HIPOTECAR-LA AMB INDÚSTRIES CONTAMINANTS.

6. LA MILLOR MANERA DE PRESERVAR L’ECOSISTEMA I ELS HÀBITATS MARINS, ÉS GARANTIR EL SEU DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE.

7. LA MILLOR MANERA DE GARANTIR UN TERRITORI ON TOTHOM PUGUI VIURE, PASSA PER ASSEGURAR LA RIQUESA DELS SEUS RECURSOS NATURALS.

8. LA MILLOR MANERA DE PREVENIR LA SEGURETAT DE LES PERSONES NO ÉS “AFAVORIR” SITUACIONS DE RISC A CAP PREU.

9. LA MILLOR MANERA DE GAUDIR DEL PAISATGE NATURAL ÉS NO CONVERTIR-LO EN UN FOSC PAISATGE INDUSTRIAL.

10. LA MILLOR MANERA DE DESENVOLUPAR ELS RECURSOS PROPIS D’UN TERRITORI, NO ÉS CONVERTIR-LO EN UN ABOCADOR INDUSTRIAL, NI HIPOTECAR EL SEU FUTUR.

PERQUÈ HI HA MANERES MOLT MILLORS DE DESENVOLUPAR UN TERRITORI: EL NOSTRE.

PARLANT DE “JUSTICIA Y SOLIDARIDAD”…

És curiosa la manera com tenen alguns polítics vinarossencs d’utilitzar el doble llenguatge, que ja sabem que la paraula se l’emporta el vent. Aquest doble llenguatge és el que ha emprat el “molt honorable” Javier Balada Ortega amb les al·legacions presentades en data 11/01/2008, en nom i representació del “PARTIT VINARÒS INDEPENDENT”, contra l’àrea eòlica marina (Area 29), al terme municipal de Vinaròs, davant la Direcció General de Política Energètica i Mines, i que ha tingut la gentilesa de penjar en la seva pàgina web.

Tots sabem la polèmica sorgida fa uns mesos a Vinaròs contra el parc eòlic marí que s’hi pretén instal·lar, i ens sembla molt raonable la preocupació d’aquest partit per totes les afeccions que es produiran, sobretot en el sector de la pesca, aportant un seguit d’estadístiques i dades, i demanant que aquesta àrea sigui declarada com a la zona d’exclusió.

En aquestes al·legacions, es fa referència especialment al projecte “Castor” d’emmagatzematge de gas natural, i es diu que “respecto a la pesca, y ello referido al aprovisionamiento de productos locales del mar por los restaurantes de Vinaròs”, ya de inmediato sufrirá una caída el mercado por las obras del proyecto “Castor”, la qual cosa no deixa de ser curiosa, encara més tenint en compte que qui ho diu és soci de govern de l’actual alcalde de Vinaròs i defensor d’aquest mateix projecte, però en política es veu que això de “interessos generals” queda molt bé davant dels micròfons, tot i pronosticar una caiguda del sector pesquer vinarossenc.

I el més lamentable és que en aquestes al·legacions diuen que “entendemos que es de justicia y solidaridad, que una sociedad que a media distancia teme por un cataclismo nuclear, y que ahora va sumiendo la presencia de un depósito subterráneo marino de gas ante sus aguas y una factoría en tierra, no merece ser inquietada… o fins i tot parlant que “a fin de salvaguardar la seguridad... Parlem d’inquietuds, de preocupacions, o de “salvaguardar la seguridad… nacional”?

Però, per si no n’hi hagués prou amb aquesta perla, s’afegeix que “ante el anuncio del proyecto de un depósito de gas subterráneo en Vinaròs, la protesta ha movilizado a unas 5.000 personas. Movilización que aún continúa. En este caso, el Gobierno municipal del que forma parte el Partit de Vinaròs Independent, asumió el alto riesgo de aceptar esta instalación ante nuestras aguas, y la factoría en nuestro suelo”. I aquí potser hauríem de preguntar:

- Quina seguretat s’ha de salvaguardar i quin “alto riesgo” hi pot haver?
- Per què s’accepta “a la chita callando” un projecte d’emmagatzematge de gas?
- Per què hauria de ser pitjor aquest parc eòlic, que un projecte d’emmagatzematge de gas?

¿Com es pot dir que “las centrales nucleares de Ascó, se hallan en línea recta a unos 60 Km. Las centrales de Vandellós está a escasos 45 Km. La idea de que en cualquier momento se pueda producir una fuga en esas centrales, provoca inseguridad en el ánimo ciudadano”? Com li pot preocupar més una central situada a 60 Km. que un dipòsit d’emmagatzematge de gas al costat mateix de casa, que serà una bomba de rellotgeria permanent?

Senyor Javier Balada Ortega, efectivament és de justícia i solidaritat vetllar per la seguretat dels ciutadans i pel benestar col·lectiu, però no s’hi val a jugar al joc de les “mitges veritats” quan un dels partits que han donat suport al projecte d’emmagatzematge de gas natural ha estat, precisament, el Partit Vinaròs Independent. I és que en política… TAMBÉ s’ha de jugar net.

PLATAFORMA CIUTADANA EN DEFENSA DE LES TERRES DEL SÉNIA
Grup jurídico-administratiu.

Alcanar, abril de 2008

Quan la paraula se l'emporta el vent...

De vegades hi ha declaracions que valdria més que no es fessin, no ja pels interlocutors que les fan, que qui té boca s’equivoca, sinó per les repercussions i per la manera com es fan, la majoria de vegades buscant el discurs fàcil, que d’aquests n’hi ha hagut molts últimament.

Sabem que no ens podem guiar per tots els comentaris que es fan, ni per totes les notícies que es publiquen, però de vegades hi ha declaracions que ens han de fer reflexionar. Aquest és el cas del Diari Mes Ebre, en la seva edició del passat 4/03/2008, on es publicava una notícia que deia “Clos diu a Tortosa que el projecte Castor es pot fer “sense que perjudiqui ningú”. I tot seguint remarcava que “es treballa buscant el diàleg” i una solució “adequada als interessos territorials.” Tot seguit s’afegia que el ministre “es va mostrar convençut que el projecte es pot acabar fent bé per tal que no sigui perjudicial per ningú”. “Treballarem per resoldre les “eventualitats que es presentin”, a més de dir que l’evolució del projecte dependrà de la idoneïtat de “les iniciatives.”

Durant tots aquests mesos, en els quals s’ha estat parlant sobre aquest projecte, hem escoltat repetidament paraules com diàleg, consens i solucions, però també compensacions i polígons industrials i ara eventualitats. De què serveix parlar quan l’interlocutor “interlocuciona” més amb una empresa en particular o amb l’Ajuntament de Vinaròs, que amb una Plataforma Ciutadana de gent preocupada pel seu futur? Com es pot parlar d’eventualitats o d’idoneïtats en un tema que afectarà clarament l’economia i el progrés de tot un territori?

En l’informe de la Secretaria General d’Energia del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç sobre les observacions plantejades per la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia al projecte, no responen a moltes qüestions. Sense anar més lluny, sobre l‘extracció de CO², diuen que el projecte contempla que en les instal·lacions de la planta es retirarà “el eventual exceso sobrante, que sería venteado a la atmósfera”. I que “estas eventuales emisiones, que no causan ningún impacto ambiental local, serán contabilizadas en su caso dentro del Plan Nacional de Asignación de emisiones de gases de efecto invernadero de acuerdo con los objetivos que corresponden a España en el marco del cumplimiento del protocolo de Kioto”.

Així que mentre anem marejant la perdiu, el “viento ventea” i el “marzo marzea”, però ben segur que podem respirar molt més tranquils gràcies al fet que el Ministeri d’Indústria ens “assegura” que aquestes emissions de gasos contaminants seran comptabilitzades, fil per randa, en el Pla Nacional d’Assignació d’Emissions de gasos d’efecte hivernacle, perquè es veu que si els gasos “s’assignen” deixen de ser perjudicials per a la salut i tot això que es diu… o potser és que haurem d’anar a Kioto a veure si al protocol aquest li han posat un marc i li van torcant la pols.

L’actual president del govern deia no fa molt que "España tiene una enorme capacidad de tener una energía proveniente de la fuerza eólica y de la solar" que haga al país "líder" a nivel mundial en este ámbito. "Este es uno de los grandes objetivos que tenemos para los cuatro próximos años", però una cosa és la teoria i una altra predicar amb l’exemple. Sense ser, ni molt menys, experts en polítiques energètiques, hem de constatar un detall que ens ha sorprès força de l’informe de la Direcció General de Política Energètica i Mines (Subdirecció General d’Hidrocarburs”) i és que… no el signa ningú!

Aquesta “omissió” del “abajo firmante” ens porta a pensar en diverses probabilitats: que aquesta gent del Ministeri d’Indústria són molt vergonyosos; que podria ser que aquest informe els ho hagués fet un altre (dícese “ESCAL UGS”?); que els tremola el pols a l’hora de firmar o que, a fi de comptes, no el volia firmar ningú.: Per què serà?

Els ho haurem de preguntar…

Alcanar, març de 2008

Grup jurídico-administratiu - Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia.

Felicitats a la gent de la Terra Alta

Des d'aquí no mos queda res més que felicitar a la gent de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, per esta victòria aconseguida en la consulta popular celebrada este passat cap de setmana a Horta de Sant Joan, i on d'una manera clara la gent d'esta població s'ha posicionat en contra de la instal·lació del "Parc Eòlic els Pessells", amb una participació del 81% els resultats han estat: NO 77,6% i SÍ 19,7%. Amb estos resultats l'ajuntament del municipi de la Terra Alta haurà de respectar la voluntat popular negant els permisos d'obres i les llicències ambientals a l'empresa, tal i com ja va dir lo seu alcalde abans de la consulta.

Compensacions per compensar

Últimament hem estat escoltant o llegint per diferents mitjans de premsa notícies com aquesta: “Vinaròs podrá crear el polígono con compensaciones por la planta de gas. (.../...) Según dijo, el Estado central va a establecer vías de financiación de proyectos industriales para Vinaròs y comarca, en compensación por la instalación de dicha planta terrestre..." (http://www.panorama-actual.es/noticias/not247005.htm).

“El subdelegado del gobierno en Castellón Antonio Lorenzo apuntó esta posibilidad durante su visita a Vinaròs. Según dijo, el estado central va a establecer vías de financiación de proyectos industriales para Vinaròs y comarca, en compensación por la instalación de dicha planta terrestre, que ha generado una gran reacción popular en contra en la vecina población de Alcanar (http://news.vinaros.net).

Per a la gent que no som entesos en ordenació territorial ni en planejaments urbanístics, no podem deixar de sorprendre’ns i de preguntar-nos sobre el sentit d’aquestes “compensacions”. El diccionari “Pompeu Fabra” quan parla de la paraula “compensació” ens diu que és “neutralitzar l’efecte d’una cosa amb una altra que produeix un efecte en sentit contrari”. Per tant, si apliquéssem aquesta definició a la planta de gas i a la paraula “compensacions”, primerament hauríem d’entendre que es tracta de “neutralitzar” un efecte, per la qual cosa ara només ens caldria endevinar si l’efecte és positiu o negatiu.

Per començar, se’ns imposa un projecte consensuat únicament amb l’Ajuntament de Vinaròs i se’ns parla de les excel·lències d’una indústria que segons la mateixa empresa diu, com si ens fes un favor, que “emitirá el mismo CO2 que los camiones que pasan cada día por la AP-7”, la qual cosa és molt greu si tenim en compte els perjudicis que ja causa el CO2 no tan sols en l’atmosfera, sinó en la salut humana, però això a l’empresa no li importa gens i és que potser ja veu les “compensacions” que tindrà si finalment s’acaba fent aquí aquest macro-projecte.

Quan se’ns parla de “compensacions” per la planta terrestre, hi ha una cosa ben clara que ens hauríem de preguntar:

- Per què s’han de buscar compensacions de cap tipus, si aquesta indústria és tan excel·lent i meravellosa, i es veu que tothom la voldria a casa seua?

- És que l’Ajuntament de Vinaròs podrà “compensar” els perjudicis que la seua “posició favorable a aquest projecte” causarà al territori? A quant s’hauria de pagar el metre quadrat de polígon industrial per poder “compensar” tots aquests danys?

- Quins perjudicis haurem de suportar perquè ja es parle de compensacions i de pagar, amb la butxaca de tots, un senyor polígon industrial?

- Si quan tenim un accident ens cobreix una assegurança, qui ens assegurarà el risc per a la salut d’ara endavant, ho farà potser l’Ajuntament de Vinaròs?

Compensar és “neutralitzar l’efecte d’una cosa amb una altra que produeix un efecte en sentit contrari”. En aquest cas, es veu que neutralitzar l’efecte de la planta de gas es “compensarà” amb l’adquisició de sòl industrial per a l’Ajuntament de Vinaròs, una bona manera de dir les coses d’una altra manera, perquè de la manera que es diuen no és manera de dir-les, perquè no queda bé.

Ara ja ho tenim tots clar: per neutralitzar l’efecte negatiu d’una cosa haurem de buscar una “compensació” positiva com, per exemple, un polígon industrial, a veure si cola...

Grup jurídico-administratiu