El proper mes de febrer diversos membres de la PCDTS viatjaran a Brussel·les per presentar una denúncia davant la Comissió Europea contra el projecte “Castor” d’emmagatzematge de gas natural, aixi com una petició davant la Comissió de peticions del Parlament Europeu, per incompliment de directives comunitàries.
Tots els ciutadans i ciutadanes tenim el deure de conservar la riquesa paisatgística del riu Sénia, oblidat durant molts anys per les administracions públiques a l’hora de fer-hi actuacions de millora i de recuperació, però alhora també tenim el mateix dret a demanar que els interessos particulars no estiguin per damunt dels interessos generals de la gent que vivim al territori.
Tots tenim dret a exigir a aquelles administracions que tenen la responsabilitat de posar els mitjans, que se’ns garanteixi la millor qualitat de vida; i en aquesta responsabilitat també hi ha la de garantir la seguretat de les persones i la seva salut davant d’indústries contaminants aquesta.
Com que hem vist durant tot aquest temps que l’administració estatal que, en teoria, hauria de vetllar pels interessos dels ciutadans, actua amb la veu de l’empresa promotora que visita Vinaròs i diu “a bombo i platillo” aquest projecte serà com el miracle dels peixos i dels pans, “pan para todos y vida feliz”, ens hem de defensar nosaltres, els ciutadans.
Ni tan sols els preocupen els moltíssims llocs de treball que es perdran als camps, ni què farà tota aquella gent que viu de l’agricultura, gent que la seva vida és aquesta perquè no en coneix cap altra. Ni pensen en les restriccions que hi haurà per al sector pesquer a partir del moment que es materialitzi la canalització que unirà la planta marina amb la planta terrestre d’operacions; ni tampoc en els danys per al desenvolupament d’un turisme sostenible, compatible amb tots aquells valors que junts hem defensat durant molts anys.
A fi de comptes, a tota aquesta gent no els importa gens convertir un paisatge encara verge en una deixalleria d’indústries contaminants, perquè els beneficis que faran cap a les seues butxaques seran molt més importants que els residus, la contaminació i l’abocador industrial que “ens regalaran”.
En tot aquest procés no ha existit mai la més mínima voluntat de consens, amb un estudi d’impacte ambiental que té més forats que un colador i una empresa que diu que tot està bé i que no sap de què ens queixem, perquè els hauríem d’estar agraïts.
Però aquesta vegada, la gent hem dit que NO HO VOLEM… i com que veiem que no ens podem fiar del que ens diu l’administració Estatal, i molt menys l’Ajuntament de Vinaròs, anem a Brussel·les a presentar davant la Comissió Europea una denúncia contra el projecte Castor d’emmagatzematge de gas natural per infracció de directives europees.
A diferència del govern Espanyol nosaltres pensem que l’impacte ambiental i la seguretat “no son gestionables”, perquè estem parlant de persones, no de números, ni de fitxes de dominó que poden “fer córrer” d’una banda a l’altra.
Aquí encara hi ha gent que viu de l’agricultura, de la pesca i del turisme, i que vol continuar respirant aire net, veure la mar blava de sempre i viure tranquils.
Per això anirem a Brussel·les!
Per dir a Europa que NO HO VOLEM!
Terres del Sénia, gener de 2009
dimecres, 4 de febrer del 2009
Viatge a Brusel·les febrer 2009
diumenge, 18 de gener del 2009
Comunicat Gener 2009
Però també hi ha petites bones notícies que ens donen força per continuar endavant. Una d’aquestes notícies és que la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de la Generalitat Valenciana ha considerat la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia “la condición de interesados en el procedimiento incoado a los efectos de la obtención de la autorización ambiental integrada para la instalación (planta de operaciones en tierra para el servicio del almacén de gas natural CASTOR) promovida por la empresa ESCAL UGS”, i això significa que a partir d’ara ens hauran d’informar de TOTS els tràmits administratius que hi hagi en aquest procediment.
A més a més, també hem rebut un escrit de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, que reforça tot allò que nosaltres hem vingut denunciant des de fa temps, i és que aquestes instal•lacions no s’han d’ubicar en entorn agrícola, que s’han d’adoptar mesures per tal que els receptors existents en els termes municipals veïns assoleixin valors de contaminació acústica, atmosfèrica i lluminosa, COMPATIBLES amb l’establert en la legislació catalana, que s’ha de demanar informe a l’Institut Geològic de Catalunya, així com extremar les mesures de seguretat per evitar vessaments de combustible i productes químics al mar, amb incorporació d’un estudi d’integració paisatgística de les instal•lacions terrestres, i avaluar tot el greu impacte que tindrà aquesta activitat sobre els sectors de la zona. Això no ens ho inventem i no ho diem nosaltres, sinó que des del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ho demanen “per tal de garantir la mínima afecció al medi natural proper (espais naturals d’interès i espais protegits) i humà (nuclis veïns) POTENCIALMENT AFECTATS PEL PROJECTE, i adoptar totes aquelles mesures correctores i preventives que, en cas d’executar-se, minimitzin els impactes de l‘actuació en l’entorn.”
Però com que tot això no creiem que es compleixi ni per part de l’empresa ESCAL UGS ni per part del govern estatal, hem decidit viatjar a Brussel•les el proper mes de febrer per presentar una denúncia davant la Comissió Europea i una sol•licitud d’informació davant el Parlament Europeu, perquè creiem que com a ciutadans les administracions públiques han de vetllar pels interessos dels ciutadans de tot un territori, i no ho estan fent. Per això, tota aquella gent que vulgui venir amb nosaltres, ho podrà fer posant-se en contacte amb membres de la Plataforma Ciutadana, o bé enviant un correu electrònic a la nostra adreça plataformapelsenia@gmail.com
Veniu amb nosaltres per dir a Brussel•les que NO HO VOLEM!
Terres del Sénia, gener de 2009
dissabte, 3 de gener del 2009
Carta dels xiquets i xiquetes de les Terres del Sénia als Reis Mags d'Orient
Un altre any més, ja som una miqueta més grans i ens toca fer-vos de nou la carta dels vostres desitjos. Enguany volem que ens porteu tots els “joguets” del món, però també pau, felicitat i amor.
Tot i això, aquest any hem vist i hem sentit que a prop de casa nostra volen posar una indústria molt perillosa amb xemeneies molt grans i molt altes, i encara que ens han dit que la boira no les deixarà veure, molts no ens ho creiem perquè, de vegades, la gent gran també diu mentides. Per això, ara que el pare i la mare ens han dit de fer-vos la carta, us volem DEMANAR:
-Que porteu tots els joguets que els xiquets i xiquetes de les Terres del Sénia us demanem, perquè enguany hem estat molt bons i hem cregut molt, i hem fet manifestacions, i l’enterrament del projecte Castor i tot.
-Que a l’alcalde de Vinaròs, com que ha estat roí i s’ha portat molt malament, li porteu un sac molt gran de carbó, ja que ningú pot hipotecar lo nostre futur, perquè no podem deixar que una empresa lletja com aquesta s’instal·li a casa nostra. I digueu-li que no pot canviar los nostres tarongers per un “mecano” de ferro, que a més embrutarà l’aire blau, i la mar i el camp.
-Que la vostra màgia, que sabem que és molt gran, faci que aquesta gent que ve aquí a embrutar casa nostra, s’ho repense, i faci lo favor de buscar noves alternatives que no siguin tan perilloses per a la nostra salut, i per al nostre futur.
-Que porteu feina a totes aquelles persones que s’han quedat sense a les nostres terres del Sénia.
-Que vinguin noves empreses respectuoses amb los nostres costums, i amb el medi ambient, que puguin donar feina als nostres pares i mares.
Per acabar, estimats Reis Mags, escolteu-nos i si hem de renunciar a alguns joguets, ho farem; però sobretot us demanem que feu que el projecte “Castor” d’emmagatzematge de gas natural no es faci, perquè portem molt de temps treballant en contra seva, i serà molt dolent per a tots els xiquets i xiquetes, i NO HO VOLEM!.
Ah, se’ns oblidava…! Com cada any hem adornat casa nostra per fer-la més acollidora per a la vostra visita, i digueu als camells que els posarem caramels i tot perquè estaran molt cansats del viatge, i perquè ens porten totes les coses que us hem demanat.
Els xiquets i xiquetes de les Terres del Sénia
Efectes adversos en la salut dels contaminants ambientals
Auditori Josep Antoni Valls
Xerrada - Col·loqui a càrrec de l'oncòleg Josep Ferris i Tortajada
Efectes adversos en la salut dels contaminants ambientals
dimecres, 3 de desembre del 2008
Comunicat acció 8/12/2008
Tanmateix, hi ha la ferma voluntat de continuar mobilitzant la ciutadania contra el projecte “Castor” d’emmagatzematge de gas natural, per la qual cosa tan aviat com es determini una nova data s’informarà puntualment a tota la gent interessada i als mitjans de comunicació perquè en siguen coneixedors.
La lluita contra el projecte “Castor” d’emmagatzematge de gas natural continua endavant!
Terres del Sénia, 28 de novembre de 2008.
dilluns, 1 de desembre del 2008
Enterrament Castor
PODEROSO CABALLERO ES DON DINERO
Ultimament s’està parlant molt de l’interès general, sobretot quan es pretén justificar un determinat projecte, ja sigue un nou cementeri nuclear, un altre parc eòlic, una central de cicle combinat, una central tèrmica, una central nuclear, o una elèctrica, tant se val. La qüestió, el més important, és “vendre la moto” i anar agullonant el territori, encara que sigui plantant terra i mar de “ventiladors” i de nous projectes energètics que, segons ens diuen, estem obligats a pagar com els peatges de l’autopista… pel bé de tots.
El cas del projecte “Castor” d’emmagatzematge de gas natural és un mal de queixal més en aquesta boca corcada pels qui diuen que ens fan un favor, mentre a les Terres de l’Ebre anem concentrant dos de les tres centrals nuclars, alguns dels parcs eòlics més grans del país i fins a 259 insta·lacions fotovoltaiques, amb la previsió que per a 2015 hi hagi 32 instal·lacions eòliques més (la qüestió és anar plantant ventiladors).
No és estrany que el 60% de l’electricitat que es produeix a Catalunya, provingui de centrals ubicades a la província de Tarragona, i que les Terres de l’Ebre acabin semblant una pila energètica immensa. Ara ens diuen que necessiten gas, perquè és imprescindible per al sistema energètic espanyol i que tot això servirà per modular el preu, així que ens toca una altra vegada. En certa manera, ens fan sentir com si estiguéssim en deute permanent, mentre es deixen a la calaixera altres inversions productives que aquí continuem necessitant.
Ens asseguren els que estan a favor del projecte “Castor” d’emmagatzematge de gas natural que no hi ha cap tipus de risc ni de perill, però ells se n’aniran a dormir ben tranquils a molts quilòmetres de distància, a diferència de tota la resta de gent dels municipis propers a les instal·lacions. Els mateixos directius de l’empresa ESCAL UGS ja ho van manifestar en la reunió que, fa aproximadament un any, van mantenir amb representants de
Potser demà mateix no, però d’aquí uns anys l’Ajuntament de Vinaròs lamentarà la decisió que ha pres, de convertir un paisatge singular a la vora del riu Sénia en una deixalleria industrial sota l’excusa que dóna diners. De diners també en dóna Ascó o Vandellós, però quan hi ha accidents o fuites… qui voldria estar-hi aprop? Ens repeteixen que no ha de passar res, però les coses passen fins i tot en centrals nuclears que, teòricament, són segures i al final no ho són tant. Amb part de la documentació redactada en anglès i un estudi d’impacte ambiental mal fet, ambigu, subjectiu i parcial es veu que l’empresa ESCAL UGS té pressa per tancar el negoci, i la feina s’ha fet malament i de pressa, perquè si tarda molt potser els inversors perdran diners i, és clar, això dóna sempre mala imatge.
Per altra banda, l’Alcalde de Vinaròs continua menyspreant una part molt important de gent del territori, i ho fa sense pensar que potser alguna vegada necessitarà els veïns del costat de casa. Potser llavors haurà de recordar les normes més elementals de convivència i bon veïnatge, i deixar la seva prepotència guardada al calaix de casa; o potser algú dels qui ara li donen suport al govern municipal hauran de reconèixer al final que van fer malament. Esperem que no sigui massa tard.
Terres del Sénia, novembre de 2008.