dilluns, 1 de desembre de 2008

PODEROSO CABALLERO ES DON DINERO

Podeu descarregar l'article de premsa des d'aquí.

Ultimament s’està parlant molt de l’interès general, sobretot quan es pretén justificar un determinat projecte, ja sigue un nou cementeri nuclear, un altre parc eòlic, una central de cicle combinat, una central tèrmica, una central nuclear, o una elèctrica, tant se val. La qüestió, el més important, és “vendre la moto” i anar agullonant el territori, encara que sigui plantant terra i mar de “ventiladors” i de nous projectes energètics que, segons ens diuen, estem obligats a pagar com els peatges de l’autopista… pel bé de tots.

El cas del projecte “Castor” d’emmagatzematge de gas natural és un mal de queixal més en aquesta boca corcada pels qui diuen que ens fan un favor, mentre a les Terres de l’Ebre anem concentrant dos de les tres centrals nuclars, alguns dels parcs eòlics més grans del país i fins a 259 insta·lacions fotovoltaiques, amb la previsió que per a 2015 hi hagi 32 instal·lacions eòliques més (la qüestió és anar plantant ventiladors).

No és estrany que el 60% de l’electricitat que es produeix a Catalunya, provingui de centrals ubicades a la província de Tarragona, i que les Terres de l’Ebre acabin semblant una pila energètica immensa. Ara ens diuen que necessiten gas, perquè és imprescindible per al sistema energètic espanyol i que tot això servirà per modular el preu, així que ens toca una altra vegada. En certa manera, ens fan sentir com si estiguéssim en deute permanent, mentre es deixen a la calaixera altres inversions productives que aquí continuem necessitant.

Ens asseguren els que estan a favor del projecte “Castor” d’emmagatzematge de gas natural que no hi ha cap tipus de risc ni de perill, però ells se n’aniran a dormir ben tranquils a molts quilòmetres de distància, a diferència de tota la resta de gent dels municipis propers a les instal·lacions. Els mateixos directius de l’empresa ESCAL UGS ja ho van manifestar en la reunió que, fa aproximadament un any, van mantenir amb representants de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia: al costat de casa seva no ho voldrien.

Potser demà mateix no, però d’aquí uns anys l’Ajuntament de Vinaròs lamentarà la decisió que ha pres, de convertir un paisatge singular a la vora del riu Sénia en una deixalleria industrial sota l’excusa que dóna diners. De diners també en dóna Ascó o Vandellós, però quan hi ha accidents o fuites… qui voldria estar-hi aprop? Ens repeteixen que no ha de passar res, però les coses passen fins i tot en centrals nuclears que, teòricament, són segures i al final no ho són tant. Amb part de la documentació redactada en anglès i un estudi d’impacte ambiental mal fet, ambigu, subjectiu i parcial es veu que l’empresa ESCAL UGS té pressa per tancar el negoci, i la feina s’ha fet malament i de pressa, perquè si tarda molt potser els inversors perdran diners i, és clar, això dóna sempre mala imatge.

Per altra banda, l’Alcalde de Vinaròs continua menyspreant una part molt important de gent del territori, i ho fa sense pensar que potser alguna vegada necessitarà els veïns del costat de casa. Potser llavors haurà de recordar les normes més elementals de convivència i bon veïnatge, i deixar la seva prepotència guardada al calaix de casa; o potser algú dels qui ara li donen suport al govern municipal hauran de reconèixer al final que van fer malament. Esperem que no sigui massa tard.

Terres del Sénia, novembre de 2008.