diumenge, 9 de novembre del 2008

Sempre positiu, mai negatiu!

Podeu descarregar l'arxiu pdf des d'aquí

El Diari “Las Provincias”, en data 6/10/2008, publicava en el seu web que “La empresa Escal UGS, que desarrolla en la costa de Vinaròs el proyecto Castor, ha querido aclarar que el posible vertido accidental de hidrocarburos que contempla el Estudio de Impacto Ambiental (EIA) durante la construcción de la plataforma de gas en ningún caso se refiere a crudo procedente de la bolsa de petróleo del yacimiento Amposta. Fuentes de la compañía admitieron que el EIA incluye algunos de los posibles accidentes que podrían darse.” http://www.lasprovincias.es/castellon
Sobre aquest tema, des de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ens veiem en l’obligació de fer les següents CONSIDERACIONS:
Sembla que l’empresa promotora del projecte “Castor” d’emmagatzematge de gas natural hagi oblidat que va presentar un Estudi d’Impacte Ambiental, on parla de situacions d’emergència i de potencials impactes. Per cert, “curiosament” tots els impactes associats al projecte per a l’empresa són compatibles, moderats, positius i no significatius perquè es veu que té una vareta màgica que prediu el futur, i té absoluta constància no hi ha cap impacte crític ni sever (“siempre positivo, nunca negativo”).
Quan en “Las Provincias” es diu que “Fuentes de la compañía admitieron que el EIA incluye algunos de los posibles accidentes que podrían darse”, això ja demostra la nul·la fiabilitat d’aquest estudi d’impacte ambiental, ja que la mateixa empresa ESCAL UGS admet públicament que es van incloure “alguns” possibles accidents, i això ens porta a pensar que s’han deixat tota la resta d’impactes i riscos per avaluar. També afegeix que “La probabilidad de la ocurrencia de un derrame es sumamente baja, porque se adoptarán todas las medidas necesarias para que no se origine (.../...)”. Es com dir que “no passa res, i si passa prendrem les precaucions que, de fet no seran necessàries, perquè segurament no passarà res, ja que això no passa gairebé mai”.
En aquest sentit l’empresa en el “Documento de Síntesis. Almacén Subterráneo de Gas Natural Castor), afirma també que “El efecto de un derrame de hidrocarburos sobre la flora marina puede ser de gran importancia en caso de que éste llegue a afectar a las comunidades litorales (.../...), especialmente a las litorales si un derrame alcanza las costas. Cabe destacar que en el área del proyecto existen zonas litorales de especial interés son el Parque Natural del Delta del Ebro y el LIC de la Serra d ́Irta así como el del Marjal de Peñíscola.” Una perla de la corona és l’annex 12 de “modelización de un derrame de combustible” que contempla 8 possibles “escenaris” en cas d’un potencial “vessament de combustible”, on en la major part s’afecta el parc natural del Delta de l’Ebre, on nidifiquen multitud d’aus protegides o en situació de vulnerabilitat. Hem de recordar que el Delta de l’Ebre és la major zona humida de Catalunya, que constitueix un dels hàbitats aquàtics més importants i únics d’Europa per la diversitat d’espècies, que es veurien irreversiblement perjudicades, a banda dels municipis litorals.
També diu que “aunque es importante resaltar que la ocurrencia de una ruptura de un depósito de combustible o el derrame de una importante cantidad de es muy improbable que el riesgo de afección a la zona litoral y del mismo modo al Parque Natural del Delta del Ebro se considera ínfimo. Por un lado, deben darse las condiciones meteorológicas menos probables, y por otro lado, el tiempo de respuesta y los equipos de emergencia disponibles reducirán al máximo la posibilidad de la llegada de la mancha de hidorcarburos a la costa”. (Documento de Síntesis / Pàg. 46).
I s’afegeix que “por todo ello, cabe concluir que si se llevan a cabo las medidas previstas en el presente documento, el impacto residual del proyecto de almacenamiento de gas natural Castor será compatible (.../...) - (pág. 27)
- Quines són las “condiciones meteorológicas menos probables” i “cómo se reducirá al máximo”? Es poden donar condicions meteorològiques improbables? Què diran llavors, que com que eren improbables no les van tenir en compte?
- Es que l’empresa ens vol fer veure que “els burros volen” quan diu que la “ocurrencia de un derrame” és molt improbable? I si es dóna aquesta “mala” ocurrencia i el vessament d’hidrocarburs acaba arribant al litoral? Què faran aleshores, diran que no se’ls havia “ocurrido” la “ocurrencia”?
- I què hi té a dir la Generalitat de Catalunya, quan s’acaba d’iniciar el procés perquè la Unesco declari el Delta de l'Ebre Reserva de la Bioesfera? Dirà que no és competència seua també aquesta vegada?
- Com és possible que en l’estudi d’impacte ambiental no hagi cap impacte com a crític o sever, i que la gran majoria siguen compatibles? Compatibles amb què, amb els seus interessos econòmics, a fi de comptes?
- Què passaria si es produïs un vessament d’hidrocarburs que afectés el parc natural del Delta de l’Ebre, tal i com preveuen en els “escenaris” escenificats? Diran que era una pel·lícula de Woody Allen i que “no lo tenían previsto en el guión”.
- Com es pot presentar un estudi d’impacte ambiental tan mal fet quan es tracta d’un dipòsit que es pot convertir, en cas de qualsevol fuita o accident, en una bomba de rellotgeria? Per què hem d’assumir aquest preu inassumible?
- Hi ha alguna assegurança que pugui cobrir aquest risc, quan la mateixa empresa en l’estudi d’impacte assenyala dintre del radi d’afectació de 5 Km. que l’únic municipi que és, precisament, Alcanar; mentre que tota la resta “es queda fora”?
- Un estudi d’impacte ambiental no es pot basar en “esperances” ja que la frase més utilitzada és la de “no se espera”; i ja sabem que això de l’esperança és molt relatiu.
- Del jaciment que en el seu dia va abandonar l’antiga SHELL, a diferència del de Bermeo, hi queda una gran borsa de petroli residual, i això suposa un risc molt important perquè s’hi injectarà i extraurà gas a pressió i ja se sap allò que diu el refrany: “lo que no passa en un any passa en un dia...” I si acaba passant?
Potser és que ens hem “perdut” algun capítol important d’aquesta mala novel·la. O és que potser el capítol que parlava de la seguretat estava redactat en anglès, avui ja llengua autonòmica “por obra y gracia” de l’empresa ESCAL UGS.

Terres del Sénia, octubre de 2008