diumenge, 4 de novembre de 2007

Al futur, SÍ!

A casa nostra, territori dividit per províncies i comunitats autònomes, hi ha un debat; ens volen posar (o imposar?) unes instal·lacions energètiques, de gas concretament. Com ja sabeu aquestes instal·lacions estan formades per una gran dipòsit submarí, un gasoducte i una planta terrestre. És gràcies a les persones que formem part de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia que fa un mes i mig coneixem les característiques d’aquest projecte, i gràcies a totes les persones que han participat en les mobilitzacions i a les assemblees que sembla que s’ha reconegut el gran error de la ubicació de la planta terrestre.

El debat és obert. Alguns diuen que només sabem dir que no. Jo crec que aquest NO d’avui a aquest projecte comença a convertir-se en un SI al futur.

Podem reflexionar sobre el que està passant aquests dies que s’ha pronunciat la Comisión Nacional de la Energía sobre l’apagada que va patir Barcelona i que va deixar sense llum 350.000 ciutadans durant tres dies; Accidents, averies i problemes de dos grans companyies, Red Eléctrica de España i Endesa que davant de tots nosaltres es van tirar els plats pel cap, i no s’entenen per solucionar els problemes dels qui paguem la llum. Creieu que un territori amb vàries centrals nuclears, tèrmiques, plantes de cicles combinats, ventiladors... podem consentir que la gent que s’està folrant amb els nostres rebuts de la llum no entonen un “mea culpa” i posen a punt les instal·lacions? No creieu que passen totalment dels usuaris, i només els preocupa el seu sou i els beneficis de la companyia?

Quina cara deuen posar aquells que fa 35 o 40 anys protestaven, com alguns de nosaltres ara, per les nuclears... La gent ens resignem a viure en perill perquè després les companyies descuiden les instal·lacions per guanyar més. Perquè la raó fonamental d’aquestes empreses és guanyar més i més diners. I com més fàcil els ho posem la societat civil i els polítics més diners guanyaran.

Tornem al gas, que és una altra mena d’energia com l’electricitat. Espanya, ens diuen, no té reserves importants de gas, i aquest pou petrolífer de la nostra costa és l’únic idoni per emmagatzemar gas de manera significativa. La Plataforma diu que no, alguns ajuntaments diuen que cobrant sí, altres diuen que sense cobrar igual (potser és que cobren d’altres maneres).

Qui ens garanteix que no passarà com està passat amb la llum? Nosaltres suportem les instal·lacions perilloses i contaminants perquè després vinguen un senyors que ja estan folrats i s’acaben d’enriquir.

La Plataforma diu que no a aquest projecte perquè diu que sí a la nostra agricultura, a la nostra pesca, al nostre medi ambient i paisatge que és el fonament d’un turisme sostenible actual i futur.

Per què els citricultors s’han de resignar a no poder continuar vivint de la producció d’aliments bàsics i de qualitat per al consum de la gent? Quantes ajudes reben de les administracions per superar la crisi actual?

Algú ens ha dit que els pobles de la costa estem “massa farts”. Certament hi ha paratges costaners – que, per desgràcia, no semblen ja d’aquest planeta i que s’han escapat de la destrossa del ciment- que tenen gran valor... Però no són lt bonics per casualitat, o per un afany només conservacionista sinó pel convenciment de que l’entorn agradable és fonamental per a estil de vida concret del qual volem continuar gaudint, i oferir-lo a qui el vulgui compartir.

Dir que no al projecte del gas és dir que sí a un entorn més net per al nostre territori, on hi vivim i on hi viuran. Passar d’aquest “no” actual al “sí” ens costarà molt de treball, però no hem de defallir.

Alcanar, octubre de 2007

Joan Ferrando Doménech

President de la PCDTS